Crida dels 451

bb83_04456Per Els 451.

Ens hem començat a reunir des de fa un temps per a debatre col·lectivament sobre la situació actual i futura del llibre i dels seus oficis. Atrapats com estem en una organització social que separa les activitats, partint d’una sensació comuna —basada en diverses experiències— que s’està produint una degradació accelerada de les formes de llegir, produir, compartir i vendre llibres, considerem que, a dia d’avui, la qüestió no es limita exclusivament al sector, per la qual cosa cerquem solucions col·lectives a una situació social que ens neguem a acceptar.
La indústria del llibre sobreviu, en gran manera, gràcies a la precarietat acceptada de molts dels seus treballadors, per necessitat, per passió o per implicació política. Mentre aquests s’esforcen a difondre idees o imatges susceptibles de canviar la nostra visió del món, uns altres conceben el llibre bàsicament com una mercaderia de la qual és possible extraure beneficis. Capaços tant d’apropiar-se dels grans principis d’independència i democràcia cultural, com de practicar una publicitat agressiva, l’explotació salarial i el monopoli, els Leclerc, Fnac, Amazon i uns altres grans grups financers pretenen fer-nos oblidar una de les dimensions essencials del llibre: crear llaços, trobar-se.
Mentrestant, els diversos oficis llibrers, ja es tracte de professions simbòlicament reconegudes o de xicotets treballs indispensables en tota cadena econòmica, cultural i social, estan sent degradats i substituïts per operacions tècniques, en les quals concedir a cada cosa el seu temps es converteix en alguna cosa inconcebible. Per ventura la indústria del llibre només necessita consumidors compulsius, opinólogos de les xarxes i uns altres mal·leables intermediaris? Molts de nosaltres acabem així atrapats en lògiques mercantilistes, desposseïts de tot pensament col·lectiu o de perspectives d’emancipació social, avui dia terriblement absents en l’espai públic.
La producció d’assajos, de literatura o de poesia, sotmesa com està al criteri de l’èxit, s’empobreix, i amb ella els fons de les llibreries i de les biblioteques. El valor d’un llibre es veu així reduït a les seues xifres de vendes, independentment del seu contingut: d’aquí a una mica, no podrem llegir més que el que funciona. Però, mentre un alt directiu de Amazon declara: «les úniques persones necessàries en en l’edició actual són els lectors i els escriptors», alguns seguim treballant, a escala humana, amb llibres, llibreries, impremtes, biblioteques o editorials.
No obstant açò, malgrat totes les nostres ganes de resistència, ens trobem, com la immensa majoria, totalment envoltats per l’omnipresent informàtica, per les lògiques de gestió mercantilista i per les dificultats per a arribar a fi de mes. Ens veiem igualment embarcats en una seudodemocratització de la cultura que segueix realitzant-se pel baix, tendint a l’empobriment i a la uniformitat de les idees i dels imaginaris, per a respondre al mercat i a les seues raons. Atordits per tot açò, intentem mantenir-nos al dia, afrontant la informàtica per als nostres programes de gestió, la venda en línia, el corrector automàtic, les deslocalitzacions, el devessall de novetats absurdes, les amenaces dels bancs, l’alça dels lloguers i les digitalitzacions salvatges.
Però no podem avenir-nos a reduir el llibre i el seu contingut a un flux de dades electròniques i «clicables» fins a la nàusea; el que produïm, compartim i venem és, abans de res, un objecte social, polític i poètic. Fins i tot en els seus aspectes més humils, de mer divertiment i plaure, volem que seguisca sent alguna cosa humà. Rebutgem rotundament el model social que ens proposen —perduts en alguna part entre pantalles i grans superfícies, amb les seues “bip-bip”, els seus neons i els espetecs dels seus altaveus—, que tendeix a conquistar totes les professions.
Doncs, en pensar en la situació actual dels oficis llibrers, estem pensant igualment en tots aquells que també estan patint processos massa semblances per a resultar anecdòtics: els metges, la labor dels quals s’està segmentant per a estar més controlada, els treballadors socials que s’esgoten emplenant taules d’avaluació, els fusters que ja no poden plantar un clau sense el permís de l’ordinador, els pastors obligats a implantar xips electrònics en les seues ovelles, els mecànics lligats als seus maletins informatitzats; el pròxim seran motxilles electròniques per als col·legials!
La llista és tan llarga que hem d’unir-nos i intentar travar l’avanç d’aquesta piconadora del progrés cec. En comptes d’esperar a la pròxima retallada imposada des de Brussel·les o a l’enèsim atac del Ministeri de Cultura contra els oficis llibrers, és preferible que comencem a organitzar-nos ja, cercant alternatives, creant, per exemple, cooperatives i mutualitats de compra, unint-nos per a aconseguir millors condicions salarials o bé fins i tot inventant-nos nous llocs i pràctiques que s’ajusten millor a la nostra visió del món i de la societat en la qual volem viure.
Estem prenent consciència de la catàstrofe que està en marxa i, curiosament, açò ens fa optimistes, doncs queda tot per fer. Per a començar, cal deixar de tirar-nos la culpa mútuament i acabar amb la resignació i amb el derrotisme ambiental. Per açò llancem una crida a tots/es aquells/es que se senten afectats/es per açò a trobar-nos per a intercanviar opinions sobre les nostres dificultats i necessitats, els nostres desitjos i projectes.

—Font del text en castellà: Diagonal, periòdic quinzenal d’actualitat crítica, nº 183
—Text original en francès: Els 451. Any 2013.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *