End Time Books

jaime

Per Jaime Ortega.

Fosqueja en el món del llibre. Quatre-cents anys després de la seua arribada el maelstrom tecnològic ha trobat un suport més avançat per a la comunicació d’informació textual i gràfica que el vell llibre. El mecanisme té alguns defectes que no obstant la indústria esmenarà en breu, recordem que tampoc els primers llibres eren barats, còmodes i accessibles. És el signe dels temps o de la fi dels temps.

En el seu moment també la impremta li va fer la vida més difícil a no pocs professionals. Ara ens toca a nosaltres, llibreters, editors, distribuïdors. La liviandad del bit s’imposa ràpidament, aqueixa misteriosa fúria de zeros i uns arremet amb força en els otrahora inexpugnables penya-segats de la cultura. És un moment èpic, hauríem d’aprendre a gaudir-ho.

Per açò enguany el nostre lema és tempestat i ímpetu. Recuperant l’esperit

dels primers romàntics alemanys ens llancem a l’abisme de la Fira amb algunes propostes una miqueta apocalíptiques. Abans de desglossar-les no seria dolent recordar que, si bé les amenaces que pengen sobre la indústria del llibre són enormes, no és menys cert que existeix la possibilitat (remota però no inexistent), que els grans grups editorials hagen après alguna cosa sobre el succeït en el món de la música i el mercat del dvd. També és cert que el cortoplacisme dels consells d’administració d’aquests grups així com la vertiginosa dinàmica del mercat de les noves tecnologies faran molt difícil que no se suïciden en massa.

No obstant açò, encara que «peliagudo», el problema probablement tinga solució, i aquesta sens dubte passa per pensar sobre ell, reflexionar fredament sense caure en la complacència que suposaria pensar alguna cosa tan obvi com que el llibre mai morirà. Que el format és definitiu i que les pantalles no són rival per a la meravellosa textura del paper.

A nosaltres ens agraden els llibres, ens semblen unes maquinites estupendes, resistents, intercanviables, lleugeres, sobre les quals es pot interactuar amb alguna cosa tan senzill com un bolígraf, un producte molt evolucionat que compleix a la perfecció la seua comesa: transmetre i emmagatzemar informació.

No obstant açò qui ha vist un Ipad ha vist que l’aposta és seriosa, que es pot llegir molt bé sobre la seua cristal·lina interface, que la bateria aguanta el seu, que serveix a més per a un munt de coses per a les quals el llibre no serveix. El problema és que difícilment trobarem els llibres que no cerquem, aquells que quan passegem per les llibreries de la nostra ciutat ens criden a crits des d’una prestatgeria i ens obliguen a gastar-nos els estalvis.

El nou format perd en fisicitat i per tant ignora un component essencial en les relacions comercials entre editors i compradors, entre l’objecte i l’humà, l’atracció de la cosa.

Per açò el llibre no desapareixerà, seguiran existint editors i seguiran existint creadors. El que, si no se’ns ocorre alguna cosa ràpid, deixarà d’haver-hi seran llibreters i distribuïdors. I per aqueixa bretxa cauran també els editors que, si ja avui dia, usant una enorme xarxa de llibreries com a suport per al seu projecte, pateixen grans dificultats econòmiques, es veuran reclamats a un amateurisme que en gens beneficiarà als seus productes.

«L’abisme que separa l’edat del manuscrit de l’edat de la impremta no sempre és alguna cosa degudament comprès i tingut en compte per els qui comencen a llegir ja estudiar literatura». Així comença un article del Tom 1 de la HCLT denominat «vers i prosa literatura per a sentir i literatura per a llegir». Sempre m’ha resultat esclaridor, potser l’element més esclaridor per a situar la meua ment en l’espai conceptual requerit per a comprendre el procés, complex i emocionant, que suposa l’estudi de la transmissió de coneixements, de la comunicació, al cap i a la fi.

Perquè la història de la humanitat és també la història dels seus diferents mètodes d’emmagatzematge i transmissió d’informació, des de l’enorme prestigi de la ciència mnemotècnica fins al nostre present digital solament hi ha hagut un element intermedi, el llibre. Durant cinc segles ha regnat en el món de l’emmagatzematge i transmissió d’informació textual i gràfica.

La biblioteca ha sigut el centre del coneixement, la nostra memòria estesa, una sort de segon cervell tan ampli com el temps del que disposava l’usuari.

Va haver-hi, no obstant açò, una època en la qual la mnemotècnia i el llibre van conviure, també el manuscrit com a representant últim de la ciència de la memòria va sobreviure quasi seixanta anys a l’arribada de la impremta. No obstant els avantatges del llibre imprés eren tals que l’escriptura manual va deixar de ser l’eina de transmissió i emmagatzematge públic per a limitar-se a l’univers de les relacions privades. Els copistes encara van tenir treball durant els primers seixanta anys de funcionament de la impremta, fins i tot van intentar fer valdre la força del seu gremi i van arribar a aconseguir que en data tan tardana com va ser 1534 Francisco I signara un decret que prohibia l’activitat d’impressors a París. No obstant açò, igual que està succeint avui amb les lleis de protecció de dades culturals, la realitat es va imposar i el decret mai va arribar a fer-se efectiu.

La força.motora de la innovació sobrepassa sempre a les lleis restrictives. En aquesta pel·lícula no hi ha ni bons ni dolents; és simplement, com diria Benjamin, un conte de fades dialèctic. El plaer que proporcionen els objectes ho segueixen proporcionant altres objectes, plaers que esdevenen del contacte matèric es transmuten en plaers que esdevenen de l’enorme ventall de possibilitats que incorpora l’univers digital. És en definitiva un canvi i com tal mai podrem saber si és a millor o pitjor doncs qualsevol judici que fem incorporarà a la seua valoració la nostàlgia del passat.

Els enginyers, després de molts anys, han aconseguit comercialitzar un producte relativament nou. En altres àmbits ja ho havien assolit: reproductors portàtils de música i gravadors de vídeo i àudio són una realitat que ja té la seua prehistòria en els cassetes i càmeres de video, prehistòria que conviu amb una recentísima realitat digital.

La diferència, no obstant açò, estreba en l’enorme prestigi aconseguit per l’objecte lliure. Enfront d’ell, el reproductor de vinils és amb prou faenes un xiquet xicotet i el projector de cinema o super 8 amb prou faenes un bebè.

El seu prestigi es justifica per ser una solució òptima a un problema recurrent, com les solucions matemàtiques i les de l’enginyeria. El llibre és una solució d’enginyeria; el llibre, enfront del rotllo de papir, la tableta d’argila o la xilografia xinesa, és una solució definitivament elegant. És alguna cosa així com la roda al moviment, es pot viure sense ella però una vegada inventada no trobaràs millores radicals, solament millores. Per açò el llibre posseeix aqueix prestigi que farà d’ell un dur contrincant a batre, valga la metàfora.

El llibre electrònic incorpora, no obstant açò, elements summament inquietants per al vell llibre, com la possibilitat de crear un nou gènere comunicacional, la novel·la social i transnovela i la ja contrastada avantatge de l’hipertext en els documents de consulta. La possibilitat d’accedir a la biblioteca universal des de qualsevol lloc no és un element insignificant.

L’adaptació dels hàbits de lectura als nous mitjans serà, en definitiva, la que marque el futur de l’edició. Amb tota probabilitat el llibre electrònic imposarà els seus avantatges als llibres que avui coneixem, no perquè supera la solució que va suposar el tipus mòbil enfront del problema que suposava l’emmagatzematge segur de dades, sinó perquè és una evolució natural del mateix i perquè resol problemes de gestió, crident-la, mediambiental.

Hi ha més marge de benefici en els objectes no matèrics que en els matèrics i el llibre electrònic és en aqueix sentit molt més rendible.

No és segur, no obstant açò, que la nostra mentalitat com a consumidors supere la prova de pagar solament per la informació. Està tan arrelat en la nostra cultura l’intercanvi objectual enfront de l’intercanvi sol de dades, que caldrà veure quants consumidors segueixen desitjant comprar solament la informació que resideix en els llibres, especialment en els literaris. És molt probable que després de l’experiència de la metamorfosi del sector del llibre de l’analògic al digital es torne a apreciar l’objecte com un valor de consum i per tant com un element generador d’economia i coneixement.

Tots els que coneixem en profunditat el llibre sabem que no és el mateix una edició que una altra, sabem que hi ha llibres que cal guardar i llibres que no ens importa perdre o trencar, en aqueixa dialèctica està probablement el futur del llibre, una convivència entre dos mons que amb el temps generarà dos, usem l’analogia clàssica, gèneres.

El problema al que ens enfrontem, no obstant açò, és el d’una sobtada dissolució d’una indústria i el naixement d’una altra, amb noves regles, protocols encara per crear, formes d’obtenir benefici molt diferents a les quals avui dia utilitzem. I, al seu torn i el que pot ser que siga més important, a una nova frontera en el món de les possibilitats comunicacionals.

Les noves tecnologies de lectura generaran nous continguts i aqueixos continguts, donada la seua idiosincràsia multimedial no podran ser reproduïts pel lector portàtil clàssic, el llibre.

El regnat dels continguts textuals orientats a la seua difusió en forma de llibre, el regnat de la novel·la en definitiva, podria estar arribant a la seua fi.

Potser el nostre present siga vist en el futur com un moment clau en la llarga història de la difusió de les paraules, els nous mitjans generaran nous gèneres, literatura per a veure, potser, al costat de la literatura per a llegir i la literatura per a escoltar que fins ara hem conegut.

VALGA LA REDUNDÀNCIA

De qualsevol manera l’important, com sempre, és no deixar-se arrossegar pels esdeveniments. En el cas dels editors, el seu treball consisteix precisament en açò, a anticipar-se al lector, donar-li el que ell encara no sap que necessita, ser innovador en els continguts i en el criteri. En el cas del xicotet llibreter el seu treball no és un altre que facilitar-li al lector llibres emocionants per al seu dia a dia; anticipar-se, per tant, als seus gustos. És possible que tot açò puga fer-se sense el mig físic, sense el llibre, però encara no se’ns
ocorre com. Un dels objectius d’aquestes trobades és aqueix: visualitzar mitjans alternatius, maneres d’anticipar-se al futur imminent. No hauria de ser difícil doncs, en part, ens dediquem a açò. En la nostra opinió, i és solament una opinió, la situació exigeix innovació certa radicalització, aprofundir en les relacions entre editors i llibreters, crear algun tipus de mecanisme que substituïsca al ja avui, quan la tempesta encara no ha esclatat, obsolet sistema editor-distribuïdor-llibreter.
Sempre s’ha dit del nostre negoci que és un negoci romàntic. Fem doncs una Fira del Llibre romàntica, un retrobament amb el Pathos, i a través del dolor i de la lluna plena, passem uns dies estupends en els Jardins de Vivers. Tempestat i ímpetu per als llibres de la fi del llibre, i si el que s’aveïna és realment la fi que, almenys, siga creatiu.

END TIMES BOOKS
ENTRE LES INFINITES POSSIBILITATS QUE OFEREIX EL FUTUR ELS SLAUGHTERHOUSE i ODISSEU LLIBRES S’HAN ENTRETINGUT TRAÇANT UNA SEQÜÈNCIA TEMPORAL PER Al FUTUR IMMINENT.

ANY 1, ANTIC 2011. NADAL. LES GRANS CADENES DE LLIBRERIES PATEIXEN UNA CAIGUDA DEL 7% EN LES SEUES VENDES DE LLlBRES EN SUPORT PAPER. LES EMPRESES DE TELECOMUNICACIONS REGALEN MASSIVAMENT REPRODUCTORS MULTIMÈDIA PORTÀTILS. LES GRANS EDITORIALS LLANCEN LES SEUES NOVETATS EN FORMAT DIGITAL I REDUEIXEN DRÀSTICAMENT LA PRODUCCIÓ EN PAPER.

ANY 2, ANTIC 2012. NADAL. LES GRANS CADENES DE LLIBRERIES DEDIQUEN SOLAMENT UN 30% DEL SEU ESPAI A les EDICIONS EN PAPER. LES DISTRIBUÏDORES NO ESPECIALITZADES TANQUEN. LES GRANS EDITORIALS SOBREVIUEN GRÀCIES A la VENDA DE PRODUCTES DIGITALS EN EL COMPRAT PROTESTANT, EL MERCAT CATÒLIC I AGNÒSTIC ES BOLCA D’UNA MANERA ENTUSIASTA EN LA DESCÀRREGA LLIURE DE CONTINGUTS.
ELS EDITORS HERÓICOS COMETEN L’ERROR DE VENDRE SOLAMENT EN FERM AlS LLIBRETERS HERÓICOS. TANT UNS COM UNS ALTRES DESAPAREIXEN DE LA VIDA QUOTIDIANA.

ANY 3, ANTIC 2013. NADAL. EL MERCAT DE SEGONA MÀ I COL·LECCIONISME VIU UNA PRIMAVERA SENSE PRECEDENTS. LA RESTA ENS DEDIQUEM ALS FANCINES i A L’EDICIÓ EXPERIMENTAL FINS I TOT POT SER QUE A VENDRE CERVESA.

AQUESTA SEQÜÈNCIA, QUE AMB PROU FAENES FA UN ANY PODRIA SEMBLAR FRUIT DE LA MENT MALALTA D’UN TRIST LLIBRETER PESSIMISTA ÉS, ARA COM ARA BASTANT PLAUSIBLE. EVIDENTMENT LA REALITAT ENS OFERIRÀ SORPRESES I ÉS ARA EL MOMENT DE PROVOCAR-LES. EN PRIMER LLOC ELS EDITORS HERÓICOS I ELS VISIONARIS HERÓICOS PODRIEN ARRIBAR A UN ACORD DE DISTRIBUCIÓ EN EL QUE LES REGLES NO LES POSAREN LES DISTRIBUÏDORES, QUE PROBABLEMENT SERAN LES PRIMERES A TIRAR EL TANCAMENT. EN SEGON LLOC PODRIEN TORNAR A CONFIAR UNS EN UNS ALTRES FACILITANT DIPÒSITS AlS LLIBRETERS AMB ALGUN TIPUS DE GARANTIA.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *