Un llibre (no) és un llibre

canvasPer Letra Salvaje.

Un llibre (no) és un llibre. Aquesta és, sens dubte, una frase inquietant. Ho és, en part, a causa dels parèntesis, que són, d’entre els signes ortogràfics, els més ambigus que conec. Els signes ortogràfics són a la literatura com les ínfules a les persones, només que els parèntesis representen un gest molt peculiar, del que les persones manquen, pel qual alguna cosa ocult es mostra al mateix temps. Potser el més semblant que tenim les persones siga l’espai que intervé entre la vista i la mirada, on un quasi sempre pot trobar bon material humà. Considere la mirada com l’acte pel qual podem veure alguna cosa com alguna cosa, la capacitat per la qual els objectes cauen sota una forma determinada de veure, cridem-la «interpretació». Llavors, què veiem quan mirem? Bé, açò depèn de la nostra capacitat per a veure aspectes d’un mateix objecte. Posem per cas, què veiem quan mirem un llibre? Ara podria nomenar una sèrie d’atributs com les seues mesures, el seu color, la seua forma i la seua textura. Un llibre seria per a mi: prismàtic, marró jaspiat, pesat, gruix i brillant. Pot haver-hi qui diga que açò no és un llibre i anyada, com a fonamental, el títol, l’autor, l’editorial i el preu a les meues consideracions. Algú podria fins i tot qüestionar en quin sentit dic que el llibre és «brillant», i reivindicar així aquesta polisèmia com un acte d’incorporar el contingut de les seues pàgines a la mirada sobre el llibre. Gens m’agradaria més. Acoste el meu tacte al llibre: vertical de 14 x 24 cm, tapa blana glasofonada amb solapes, paper blanc Old Mild de 90 grams, maquetat a una columna amb tipografia molt semblada a la Berkeley Old Style d’11 punts, amb marges generosos per a anotacions i un disseny molt sobri per a reforçar el nombre de pàgines amb una línia vertical en el marge inferior. Bona qualitat en el cosit i encolat, ja que es tracta d’un exemplar de 655 pàgines que encara no s’ha deslomat (i ho utilitze sovint, creguen-me). I bé? Assumisc que pot ser que la meua explicació constituïsca un fracàs davant certes expectatives sobre el significat de «contingut de les seues pàgines». En concret, sobre certes expectatives que veuen un llibre només com un conjunt de moltes fulles de paper o un altre material semblant que, enquadernades, formen un volum (RAE dixit) del que valorem, per regla general, l’autor, el seu contingut i el seu preu, encara que no sempre per aquest mateix ordre. Llavors, potser la pregunta s’haja de formular en altres termes. Què deixem de veure quan mirem un llibre?
A aquesta pregunta, cree, intenta respondre la recent Crida dels 451 per la constitució d’un grup d’acció i de reflexió entorn dels oficis librescos. Lligen-ho. Si en la seua mirada cap al llibre aconsegueixen apreciar, amb una lleugera angoixa, l’absència de dissenyadors, impressors, traductors, maquetistes, correctors, distribuïdors, llibreters, repartidors, il·lustradors, bibliotecaris, arxivistes, difusors, editors i altres persones involucrades en el procés de creació del llibre, llavors sumen-se al llegit, com ha fet Lletra Salvatge, i difonguen la bona nova que un canvi de mirada és possible en el món del llibre.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *